ROSÓ - MARINA ROSSELL/ JUAN PERRO (MIQUEL POAL I ARAGALL)
has colmado ya mi vida.
Si me quisieras amar,
mi ilusión se cumpliría.
Viviría en plenitud
y mi rostro exhibiría
la luz de la gratitud
y siempre le cantaría
a tus ojos la canción
que yo mismo compondría;
a tus ojos la canción
porque sin limitación
se conviertan en mi guía.
Rosó, Rosó, lucero de mi vida,
Rosó, Rosó, no deshagas mi ilusión.
Me ha llegado a encadenar
tu voz que suena tan clara
que hace que no piense mal
y bondad tan solo ampara.
Suave y fresca como tú
surtidor de poesía
se parece al cielo azul
que al corazón da alegría.
Si me mandas detener:
(esclavo día tras día
-donde me encuentro tan bien,
Roser, querida Roser-)
ven a hacerme compañía.
(Trad. y Adapt.: Raúl Sánchez)
MIQUEL POAL I ARAGALL - ROSÓ
ResponderEliminarAmb la llum del teu mirar,
has omplert la meva vida.
Si em volguessis estimar,
ma il·lusió fora complida.
I viuria tan content,
que en mon rostre s'hi veuria
la llum de l'agraïment
i a tothora et cantaria
una cançó pels teus ulls
que jo mateix et faria;
una cançó pels teus ulls
perquè enmig de tants esculls
fossin ells la meva guia.
Rosó, Rosó llum de la meva vida,
Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió.
Presoner en tots moments
de la teva veu tan clara,
que allunya els mals pensaments
i la bondat sols empara.
Perquè és fresca i és suau
i és un doll de poesia
i s'assembla a n'el cel blau
que al cor ens dóna alegria.
Doncs ja que em tens presoner
un dia i un altre dia,
i jo m'hi trobo tant bé,
Roser la meva Roser,
vulgues fer-me companyia.
Esta versión es para ser cantada: si alguien estuviera interesado en interpretarla por favor que me cite y se ponga en contacto conmigo.
ResponderEliminarMe encantaría.